La meva filla de 6 anys feia mates amb la Laura a ca l’Aulet. Cada vegada que li preguntava com havien anat les mates em deia:
– No! Si no hem fet mates! Ha vingut la Laura i hem jugat. Molt xulo!
I així dia rere dia.
I jo amb el misteri…
Fins que va arribar un dia que, enmig d’una festa, va sortir el tema de certs conceptes matemàtics i vaig preguntar a la Laura com era això de les arrels quadrades. Allà mateix em va treure uns dauets i… tot clar en un instant: els meus ulls van veure una arrel quadrada, la vaig poder tocar!
I ara comprenc la meva filla: No! Si no són mates! És el plaer de comprendre!!!
Gràcies, Laura!
